Senglar que fa tard... persegueix ombres
La
mandíbula d'un senglar és poderosa, i les seves dents, poden ser
mortals. Però allà fora, en la selva del món real, no tot és força.
Sense coratge no es fan ferides, i sense concentració, no s'acaba amb el
rival. I és que, tot i l'esplèndid dia que feia a Sant Cugat, assoleiat
i amb bona temperatura, l'ànim senglar sortia al camp molt ennuvolat.
Tot i robar la primera melée, l'equip estava massa tou: el cronòmetre
encara no marcava el minut 2, i un parell de placatges rivals ens feien
caure la pilota, i regalar els primer punts. Marca immediata i
transformació: 7-0.
Un
principi fatal, que encara duraria una estona més. Perdem una tousche, i
en dues fases dels seus tres quarts ens guanyen 20 metres. Rebem
refusos alliçonadors, guanyem tousches, però ens cau la pilota endavant
en mauls que ja estaven guanyats. Els signes d'ensopiment es feien
evidents. Tot i els infructuosos intents d'autoxuts d'en Quim i les
primeres fintes d'en Chris, en sacar un cop de càstig en contra, perdem
incomprensiblement 20 metres, i un segon rival, davant la passivitat del
nostres defenses, ens fa la segona marca. No la transformen, però això
fa mala pinta: anem 12-0 i només sóm al minut 10.
En
la represa, continuem adormits, i els seus tres quarts passen amb massa
facilitat. En un nou cop en contra, els de Sant Cugat fallen un xut a
pals, però tot i que -afortunadament- acumulen errors en les seves
passades, ens dominen clarament en el joc dinàmic. En aquells moments
comença a semblar que ens és impossible entrar en el seu camp, però per
sort, no abaixem el cap. Que ens agafin tant d'avantatge al principi ens
converteix en perserguidors, i en això l'equip es comença a sentir
còmode. De fet, en la primera ocasió que arribem al seu camp, després
d'un cop a favor, i la posterior tousche a 5 metres de la seva marca,
formem un maul guanyador i marquem. En Chris transforma i ens posem
12-7: comença la reacció senglar.
Després
de la sortida de mig camp, rep en Lluís, en Tian se'n va de dos, i
l'Uri el replica reivindicant que avui també avançarà els seus metres.
Veiem també a en Facu robant pilotes dividides: l'equip està actiu i no
vol entregar el partit tan ràpidament. És el minut 22. Per la seva part,
ells es veuen còmodes en el joc ràpid, i insisteixen en servir les
tousches ràpidament. De fet, ens lliurem de rebre una marca perquè
cometen un avant molt just. Tot i això, el rival insisteix, i en dues
úniques fases, tot i la nostra defensa aguerrida, fan marca i la
transformen. 19-7: arriba el desànim, i la sensació de perseguir ombres.
Però
no es pot donar per perdut un senglar que coneix bé les seves rutines.
En un calc de la marca anterior, després de tres fases (Lluís, Pelli,
Chris), cop de càstig a favor, tousche a 5 metres, i maul guanyador.
Marca no transformada, 19-12. Eren cops d'ímpetu esperançadors o, com
deia en Blasco: "Vinga nois, que cada cop que anem allà fem marca!". Era
el Minut 33.
Després
de la represa, encadenem una bonica jugada: Simon (que es lesionaria
minuts després), Ramon, Carles, i Simon un altre cop. Era el moment de
mostrar els galons. Llàstima que la jugada acabés en un contraatac, que
en Txiki responia amb un xut, que acabava sortint per la ratlla de fora.
Imprecisions, pseudo-reacció, i una mica de tot: jugades assajades de
tousche que surten molt bé, passades trenades dels nostres tres quarts,
intercanvi de xuts, i finalment, mitja part.
Afortunadament,
després del descans, no hi ha signes de la pàjara que ens acostumava a
afectar: sembla que ja l'hem patida al principi de la primera part. Més
aviat al contrari: el senglar ja és calent. És el caçador, i té gana. I
arriba l'intercanvi de cops: en Carles pica contra el rival, que respon
tirant l'Uri dos metres en un pick poderós; en Chris finta un rival dins
la nostra 22, encadenem passades bones, i en Dídac fa de les seves
avançant 10 metres en una de les seves carreres habituals. Estem jugant a
rugby, i en moltes zones del joc. Minuts després l'Alex presenta
candidatura per al Rookie de l'any ("aquest home és un toro!", se sentia
dir entre el públic), i en Martí, bentornat des de l'altre extrem del
globus terraqui, guanya una espectacular tousche. Seguidament, en Pérez
avança dos metres, en Lluís en fa un altre, i després obrim als tres
quarts: molt ràpids, en Pelli li dóna a en Gordo, que marca. Senzilla i
efectiva combinació de joc, dos picks i obertura a l'espai, i marca
transformada. 19-19: hem empatat el partit.
El
partit es posa interessant. Seguim perseguint al rival, però, una
vegada més, quan sembla que ja quasi el tenim, en realitat són ombres. I
és que anem a remolc, i ells saben on fer-nos mal. En pocs minuts,
perdem tousches pròpies, i en tres fases llargues dels seus tres quarts,
tornen a marxar per davant: 24-19, i transformació: 26-19. Com als
escacs: juguem amb negres, però no recuperem l'iniciativa.
Poc
després, el Sant Cugat dibuixa una creu magnífica que ens fa perdre més
de 40 metres. Però deu existir alguna cosa semblant a la justicia
esportiva, perquè després d'haver de defensar intensament els seus atacs
a 10 metres de la nostra línia de marca, en Martí es posa a perseguir
una pilota que cau cap al seu camp. Devia pensar-se que l'ovalada era
algun exòtic animal del desert de l'outback australià, perquè corria
cautelós, sense acabar de collir-la. Segons després guanyava la tousche,
i amb un poderós maul tornàvem a entrar fins la línia de marca. Anàvem
darrera, però no estàvem morts, i la persecució era ferotge. Després
d'una genial transformació d'en Chris, tornem a empatar el partit:
26-26.
Després
arribava el "minut Domènec". Però l'Alex, del qual ja no quedava cap
dubte que aspira amb consistència al trofeu al Rookie de l'any, avança
uns pocs metres, poderós, recordant-nos a l'Uri en determinats
moviments. Som al minut 32, i hi ha esperança. Sobretot si un Gordo
sublim ens dedica una espectacular finta marxant de tres jugadors que
acaba en un ruck lluitadíssim, però que acabem perdent. Al cap i a la
fi, el rival també juga. Després d'un intercanvi de xuts, algun placatge
senglar excessivament alt, cometíem un cop de càstig, que el rival
aprofitava per transformar xutant a pals. 29-26. De molt poc, però la
nostra presa se'ns tornava a escapar.
Només
quedaven cinc minuts, i el rival semblava que ens donés l'oportunitat
d'agafar-lo. Només érem a una marca de la victòria, i en efecte, teníem
la nostra oportunitat final. En una tousche a 30 metres seu, en Tian
roba la pilota, ell i després en Lluís percuteixen contra la seva
defensa, i finalment, arriba la foto finish del partit. En Txiki s'adona
de la superioritat a l'obert, aprofitem l'avantatge, però en l'última
passada desaprofitem l'oportunitat de fer la marca que hagués estat
definitiva.
Resultat
final, 29 a 26. Amb la glòria tant a tocar dels dits, tot el partit a
remolc i amb la remuntada tant a prop nostre, la sensació de frustració
es feia evident en les cares dels jugadors. Ho sap bé el senglar: en
dies de cacera, si et lleves tard, persegueixes ombres. En Blasco, més
analític, sentenciava: "Mal començament, bon final". Per la seva banda,
el capità es mostrava optimista, satisfet pel desplegament d'un joc molt
competitiu per part de l'equip. L'MVT (Most Valuable Tackler) d'avui, se l'emportava en Pelli, pels seus efectius placatges. Marques d'en Txiqui, Ramon, Gordo,
Perez i Lluis.
Agraïments
al públic assistent, al generós delegat del club, Teo, i a l'estimat
fotògraf espontani, Jordi Lemac. Tot i la decepció, ens emportem dos
punts defensius, i la sensació que podem guanyar qualsevol rival. No
se'ns tornaran a escapar partits com els dos últims. Ara toca entrenar
fort, curar les ferides, i pensar en el proper partit, diumenge 23, al
Poble Nou.
Un, dos, tres: senglars, senglars, senglars!!!
5 comentaris:
Joer quina crònicassa!
Gràcies Tarrako, espectacular explicació de com ha sigut el partit.
Doncs res, com dius, a curar ferides i a guanyar en l´úlitm partit del 1012.
Ànims a tothom.
Lluís.
l'últim partit del 1012 el vam guanyar. ho recordo com si fos ahir mateix!!
Deu ni dor, una memòria de 1000 anys. Debem ser l'equip més antic del món...
Que cabrons! 201222222222!!!
2012!"
Publica un comentari a l'entrada